Mai nohavia tingut aquesta sensació tan desagradable. Sentia com si hagués perdut al Toni i la Laura notant un buit al pit des del mateix moment que hem digué que s´havien fet molt amics.
- La Laura solament volia quedar en paus amb mi i l´Eva per haver-li descobert el grup empresarial- Digué complagut.
- L´Eva també ?
- Dona ! La Laura i l´Eva han intimat fa poc.
Hauria d´haver estat més a prop de la Laura i fer-la meva perquè la Isabel solament volia tenir una relació amb ella sense cap objectiu. No era que jo perseguís res, simplement la volia i volia passejar, anar de compres i berenar amb ella de tant en tant per conèixer el seu cos i ànima. No sabia ben bé que m´atreia, potser els seus tendres petons o la seva frescor, però encara hi havia alguna cosa que no m´explicava. I ara el Toni me la vulnerava sentint-me impotent perevitar-ho. De sobte em tornà a envair el comentari de la Senyora Marquesa, ” piensa mal i acetarás “, com si vingués d´un passat molt llunyà per despertar el meu orgull ferit. Feria temps que no m´havien arribat tant a fons, però vaig pensar que era millor no oblidar el meu objectiu per una gelosia que passaria. No podia dubtar d´ells ni de les decisions que havia pres feia poc a casa de la Senyora Eulàlia. I encara que de moment no veia cap possibilitat de moure les iniciatives del Toni a la seu central, hauria de posar els cinc sentits i el sisè per veure que en treia del viatge a Madrid.
- Anem al lavabo ? Saltà ell, de cop i volta, amb expresió de murri
Vaig assentir emocionada dient-li que primer passaria jo i que després vingués ell donant un sol cop a la porta. En arribar al lloc, vaig pensar com ens ho faríem amb tant poc espai. ” Un polvo a uns quants milers de metres d´altura. Un polvo al cel i sobrevolant la Meseta ” pensava. Últimament el Toni no solament tenia iniciatives empresarials, sinó que també se li acudien coses divertides. De sobte sonà un cop a la porta i vaig obrir quan encara no m´havia tret les calces. Ell s´abraonà atraient-me i vesant-me per tot el coll i les tetes, tot prement-me les natges contra el seu baix ventre impedint que accedís a la seva polla. Realment no calia perquè se la vaig notar dura de mala manera i jo començava a mullar-me. Llavors hem vaig treure les calces i vaig seure a la tassa del vàter separant-me les cuixes i oferint-li el meu cony, ell s´agenollà i recorregué el meu trau i el pinacle amb la llengua i els llavis. Em vaig escórrer. Llavors ell amb tota la boca mullada s´aixecà i es baixà els pantalons i els calçotets, jo el vaig abraçar per facilitar-me que hem penetrés. La seva polla es feia lloc dins del meu cau alhora que li buscava un bes per fondre`m amb una abraçada que desitjava perenne. El seu cul es movia imparable amb una passió que augmentava cada cop més arribant a una escorreguda que semblava inacabable. I em sentia feliç de tenir-lo als meus braços.

Enviat: Agost 29th, 2008 sota Relats eròtics.
Comentaris: cap

Tot continuava igual.
Un dia no sé com hem vaig trobar enmig dún carrer creuant un cotxe i calant-li foc, algú cridava quina era l´única solució ( la revolució ) damunt d´un altre cotxe volejant una bandera roja. Després de llançar els dos darrers molotovs que portava, vaig pujar damunt d´aquell altre cotxe i agafant-li la bandera i llençant-la, la vaig atraure cap a mi besant-la fort intentant esgotar tota l´atracció que hem produia, sobretot els colors de les mitges de llana. Quan les flames s´enlairaren baixàrem. Ella, prenent la iniciativa, m´agafà de la mà arrossegant-me fora de la manifestació sense dir res. Decidida seguia un tragecte que jo ignorava on hem menava fins que es girà per mirar-me un instant. El trànsit estava paralitzat i no calia parar compte per creuar els carrers. De sobte entràrem a un edifici i començàrem a pujar les escales, però en arribar al segón replà ja no podia més. No entenia com se m´havia posat la birosta i la vaig aturar  al punt que ella hem besava. I hem va ficar la mà per entre els pantalons per agafàr-me-la.
- Voilà ! Exclamà en alliberàr-me-la i contemplar-la.
- No et treguis les mitges. Li vaig demanar.
La roba anava quedant apilada per enllà.
- Soc de Barcelona. Va dir traient-me la llengua desvergonyida.
Més tart, mentre jo li passava la llengua per tot el trau i el pinacle, ella m´agafà la birosta i va començar amb intrepidesa, fins que l´engolí successivament sense frè. Al cap d´una estona va parar demanant-me que jo continués i després d´escórrer-se aquell ” Vinga, va ” deixava pas a una exclamació de satisfacció quan se la ficava. Els seus pitets es commovien i ella restava gairebé immòbil queixant-se de gust.
- Joder ! Vaig exclamar.
M´escorria sense poder-ho controlar.
- Anem a l´habitació ? Digué ella.
Vaig afirmar amb el cap. I abandonàrem el replà i hem menà finsla porta de mà esquerra.
La tarda fou vstial i acabàrem extenuats. Ella hem proposà de baixar al menjador. Jo vaig mirar la cuineta que tenia en un racó.
- Les idees no són de ningú. Digué.
- Però tu ets comunista. No ?
- Aquí, l´única comunista que hi ha soc jo, la resta són llibertaris i també una parella que ha deixat el seu grup perquè els hi feia fàstic l´ambient nashiste que es respirava a la seva comuna.
- Ja comprenc, és millor viure la poesia que no recitar-la. Oi ?
Baixàrem al menjador i en un matalàs estès en un racó en hi havia dos cardant. La Mar anà directa a la cuina. Va posar a escalfar llet i tot seguit començà a escampar mantega damunt d´unes llesques de pà. Jo li vaig dir que necessitaria alguna cosa més consistent.
- Com ara què ? Va preguntar-me sobtada.
Com que jo no sabia què dir es girà cap a un armari, obrí i tragué una llauna, ensenyant-me-la amb un gest interrogatiu.
- Sí i les llesques amb mantega també. Li vaig dir.
Al cap d´una estona se`ns va unir el Paul i després va venir la Mixel.la que dirigint-se a la Mar la besà, tot repetint el mateix amb mi. Els seus llavis eren suaus, infinitament suaus.
No sé per què els hi vaig deixar clar que havia ensopègat amb la situació que s´havia donat i que solament sentia que hem trobava a gust amb la gosadia i el perill, encara que trobava a faltar les classes. El Paul absent endrapava una llesca de pà amb mantega.
La nit es dissipà amb el presentiment de que tot l´enrenou dels darrers dies anunciaven el fracàs de tot el que s´havia iniciat. El Paul argumentava les raonsper les quals se n´havia atipat de seguir les consignes que s´anaven difonent. Amb un somriure rabiós exclamà indignat allò de ” prohibit prohibir ” i posà cara de fàstic.

Enviat: Agost 13th, 2008 sota Relats eròtics.
Comentaris: cap

Quan ensopegava amb el pedrís del casalot i mirava el terra com si volgués trobar allò que no la deixava donar les passes necessàries per existir incondicionalment, el seu rostre s´enfosquia. Retrobava, però, el seu pas amb dificultat. Després les seves mans agafaven la vida i pensava que tenia una part de la meva manera de ser.
Quan m´esguardava amb el seu rostre incògnit i impenetrable, buscant la resposta a allò que li demanava sempre acabava abraçant-me. Lentament la tendresa ens inundava de desig i es desperatven els instints. Sabia que li agradava veure com la mirava i sentir el plaer que hem produia esperar les seves carícies. Sabia que en els seus instants d´espera es deleia per la meva presència en el seu cos. Llavors advertia la seva voluntad i pensava que tenia una part de la meva manera de ser.
Estàvem perduts dins d´aquella habitació, en un prat, en un bosc, en el fons d´una cova, enmig del desert. I pel tot arreu que seguia impertèrrit.
Els gemecs de la seva gola deien el meu nom i amb una llambregada hem sondejava i, demanant-me més, tancava els ulls concentrada en el seu cos que rebia les batzegades imparables del meu desig fins al fons del seu cony.
Més tart m´arrossegava amb la mirada a cadascún dels seus espais. Llavors s´alçava i les tetes es balancejaven i es girava de cara a la paret i, separant les cames, obria les seves natxes amb les mans i els dits espaiats, tot vinclant el cap enrera m´oferia el seu cos amb un desig inesgotable. Després trencava el silenci amb un gemec anhelant, més enllà de la frontera que hi havia entre els dos. Els espais es diluien menttre la penetrava i l´abraçava fins abastar les seves tetes.

Enviat: Abril 30th, 2008 sota Heterosexuals.
Comentaris: cap

Això és una historia real. No te res a veure amb els pits d?una dona. Això te a veure amb una bona amiga que fa uns dies hem va aconsellar masturbar-me amb un meló, doncs havia escoltat dir que la suavitat i humitat eren semblants a una sucosa vagina.
Vaig seguir el seu savi consell d?experimentar coses noves, i vaig aprofitar per anar a comprar al ?bon preu? de prop de casa el ?cucumis melo? més madur i gran que tenien (uns 5 kg). I, arribats a casa, el vaig posar a escalfar-lo al sol (les vagines quant les folles acostumen a estar calentes). Quant portava una estona vaig apropar-me amenaçadorament amb el ganivet per tallar la part de dalt de la hortalissa. Vaig fer el tall oportú en una banda, i vaig fer les incisions oportunes per deixar un forat per penetrar-lo. Preveient sucar el melindro, i que això portaria molt de regalim, vaig triar la banyera per realitzar la penetració al fruit estiuenc. Aquesta esfera ovalada, com una pilota de rugby, tenia una capa verda i rugosa per fora, que contrastava amb la carn tensa i groguenca de dins. En el furat es veia la polpa i els pinyons. Impacient, vaig treure?m la roba. La anticipació ja m?havia fet posar dur amb ganes de rebentar, amb la meva tranca, aquest vegetal dolç. El primer contacte va ser una passada suau del meló per les meves parts, comparant les mesures de la fruita i dels meus genitals… fins on arribarà la polla aquí dins? Ja decidit, poso el gland al forat i començo a fer-hi força frontalment, brutalment, per obrir camí. La polla se?m doblega repetides vegades. El meló esta una mica més compacte i dur que la meva polla, penso. Jo insisteixo fins que entren uns bons 5 centímetres. M?he adonat que haig de fer més gran el forat. Tinc incrustats pinyols al gland, i això és una experiència diferent però no el d?una vagina sucosa i calenta. Decideixo ficar-hi un dit fins el fons, i desprès un altre, cap endavant i cap enrere, obrint bé el meló per que pugui cabre bé la meva immensa polla. Una vegada fet un bon diàmetre, el just, hem netejo el prepuci de pinyols, torno a penetrar amb el meu sexe aquell fruit calentó i humit. Com que les polpes ocupen espai, tallo amb prudència la part del darrere del meló, amb la meva polla a dins del meló, per donar emoció a l?assumpte. He mesurat bé! Ara, a cada envestida brutal cap endavant que faig al meló, pel costat oposat surten escopides polpa i pinyols del meló. Ara si…ara puc penetrar fins el fons, fins tocar als collons que queden mullats pels sucs àcids. El tinc agafat amb les dos mans, és un pes suportable d?uns 5 kg. La meva polla no aguanta el pes, baixa, i surt si deixo de subjectar el meló. Estic cansat de preliminars juganers i vull follar-m?ho ja amb totes les conseqüències. El meu va i ve es frenètic, és una follada enèrgica, una masturbació en que sembla que tinc la polla gegant i verda. Inicialment sentia el meu sexe atapeït entre granulacions, desprès va més suau, doncs el forat és va fent mes gran pel centre. Dono cops laterals, i faig moviments circulars amb el meló, intentant que cap racó no es quedi sense la envestida de la meva fava. Quant estic a punt d?ejacular no hem continc, disposat a gaudir d?aquests sexe vegetal en que estic immers i segueixo donant-li canya. Unes sacsejades mes i sento el conegut pessigolleig i les conegudes contraccions de plaer i tot seguit la meva polla explota i rega el suau interior amb la meva llet blanca. Un, dos, tres sacsejades més, en que mantinc l?orgasme. Fantàstic!. Quant ja he acabat aprofito per dutxar-me tot pensant que la propera vegada utilitzaré condó amb el meló, doncs tinc la pell massa sensible per la acidesa del suc, m?ha quedat vermella i coent.

Enviat: Abril 20th, 2008 sota Utensilis.
Comentaris: cap

Hem va despertar la carícia dels seus llavis i la seva llengua contra els meus. Els petons se succeïen sense ordre ni concert mentre m´abraçava i amb el genoll s´obria camí entre les meves cuixes tot agafant-me un llavi amb les dents. Després inicià un moviment de fricció contra la meva figa i jo, sense deixar de petonejar-la, li acariciava els mugrons que se li havien posat durs i emparpelats. Tot el record de la fruïció de la nit abans i el gust que em donava se`l volia tornar, però com que semblava que es mostrava més activa que de costum la deixava fer. Intuïa que ella també hem volia trametre el benestar assolit amb aquell que ens havia acompanyat a casa. I les seves carícies amb la mà a la meva esquena semblaven que no acabarien mai, com semblava que la meva exitació tampoc acabaria mai. Em començava a mullar i amb l´impuls de posar el meu genoll entre les seves cuixes notava la seva humitat en arribar a la figa. A poc a poc ens començàrem a trobar lligades amb un vaivé dels nostres cossos que hem feien sentir embolcallada de plaer escoltant els seus gemecs sords.
Passà l´estona amb una exitació creixent, sentint algún inici d´escorreguda sense acabar d´anar-me`n, notant que a ella també li passava alguna cosa semblant i acariciant-nos suaument sense parar. La Núria tenia el seu cos molt calent que responia instintivament a cada gest, com jo. Cap de les dues acabava de prendre la iniciativa i deixava que el temps passés lentament amb els amanyacs que ens fèiem. Les tetes se m´endurien i semblava que els seus mugrons esclatarien entre les meves dents. La picoreta al cony s´havia convertit en un suau dolor de plaer que em feia preme`l contra el seu genoll al mateix temps que ella s´aferrava cada cop més contra el meu cos. Vaig intentar desfer-me d´ella per fer servir un consolador, però hem va empresonar encara més contra el seu cos. Lentament, vaig friccionar el seu pinacle i ella va respondre de la mateixa manera donant lloc a una mútua escorreguda que donava peu a continuar, ja no sabia el que ens mantenia unides. Els cossos havien perdut els contorns perquè ja no savia on començaven i acabaven. Jo estava totalment dilatada. Per moments pensava que voldria una polla. Els seus petons cada vegada més intensos tenien alguna cosa d´electritzant, com els seus pits contra els meus i el seu genoll contra la meva figa. I hem vaig tornar a escórrer d´aquella manera notant-la entre els meus braços amb la seva boca clavada a la meva, movent la llengua. I quan vaig poder derfer-me de la seva boca em va oferir les tetes perquè se les mamés i llavors es va escórrer d´aquella manera movent el culet sincopadament.
El telefon es féu un tip de sonar, però nosaltres, absents de tot, continuàvem entrellaçades amb un sol cos sense interrompre el joc de carícies que ens condemnava a restar indefinidament d´aquella manera. Solament vaig tenir consciència que es va incorporar i separant les cames es ficà davant meu perquè les nostres figues estiguessin frec a frec amb un moviment encara més exitant, follant-nos mútuament amb els nostres conys i colpejant els pinacles endurits. Tornà a sonar el telefon amb impaciència i ella va agafar el consolador del calaix i començà a penetrar-me suaument al principi, però accelerant els moviments a poc a poc. Tota jo em desfeia i quedava estesa mig endormiscada fruint del plaer que sentia.

Enviat: Març 27th, 2008 sota Fantasies.
Comentaris: cap

Feia setmanes que la Dolors desapareixia els dissabtes i de l´estranya res de res. La meva activitat es va centrar com de costum amb la Montse. No vaig deixar de sovintejar, però, la Núria, que s´havia convertit en la meva il.lusió dels diumenges.
Un d´aquests festius que sempre recordaré per la ingenuïtat llançada que entoma tots els atreviments, després d´un polvo, la Núriai jo decidírem anar a passejar al Parc de la Ciutadella. Quan anàvem a passejar aprofitàvem l´avinentesa per fer-nos fotografies i a mi me`n sortien algunes d´ella d´allò més picants.
De sobte, em vaig quedar parat quan en aquell racó famós per la impudícia dels qui hi concorren vaig veure la Dolors que escoltava com xerrava l´estranya amb les cames enlaire per cridar l´atenció. La meva sorpresa em va fer entendre moltes coses, però vaig dissimular per tal de no ferir l´angelet de la Núria que es rascava d´aquella manera d´atrevida innocència per sota d´una mamella. Aquella sorpresa em provocà l´exitació i l´instint mentre que la Núria proposava d´estirar-nos en un lloc apartat.
Ella, somrient i complaguda per la sessió de la tarda, riallera i mig fent broma m´acariciava amb una flor el nas, la boca, fins a arribar a la bragueta. De cop i volta, i com qui no diu res, es va asseure damunt meu estenent la faldilla pels costats. De tant en tant es reclinava i hem besava amb fruïció, com si tot jo fos d´ella i la meva exitació anà en augment. Encara no sé com aquell innocent desvergonyiment va començar a fregar el pubis contra la bragueta, entreobrint la boca com si solament estigués per allò.
La postura i tanta roba pel mig era una mica incòmode i se m´ocorregué baixar-me la cremallera, alliberar la meva cigala, separar-li les calces a un costat i endollar-se-la. Es va quedar parada, com si no s´ho esperés, mirant a un cantó i a l´altre i dissimulant per tal d´eviatr mirades furtives. No sabia què fer i restàrem una bona estona d´aquesta manera.
Mentre el sol es posava, el capvespre avançava i jo notava com tota ella, a poc a poc, s´anava mullant i els seus petons cada vegada eren més intensos i més llargs. Havíem de dissimular fins i tot davant d´altres parelles que també anaven per feina. l cap d´una bona llarga estona, em va dir que ja no podia més. La vaig agafar per la cinturai, en el mateix moment d´aixecar-la, inicià un brusc moviment cap endavant i cap endarrera que em provocà una forta ejaculació a causa de l´exitació acumulada. Després ella restà una bona estona damunt meu alenant amb intensitat.
Quan marxàvem del nostre niu a la gespa, em va dir que li regalimava per les cames.

Enviat: Març 16th, 2008 sota Heterosexuals.
Comentaris: cap

4- UN PONT DE MAR… BLAVA?
Khalib va al.lucinar quan vaig explicar-li la petició del Ximo. M’ho va fer repetir dues vegades, potser perquè dubtava si havia aprés bé la llengua d’aquells europeus tan bojos.
– Qu sí, Khalib, tal i com t’ho conte. Que s’ho vol fer amb tu, i es mor de ganes que li la claves fins el lleu.
– Fins on?
– Deixa-ho còrrer, cony, saps perfectament què vull dir, no m’isques ara divagant sobre filologia.
Li havia trucat a casa seua per dir-li que vingués, que havia d’explicar-li una història increïble; però ell no hi era, i es va ficar el seu cosí Muhamad –la veritat és que ni jo ni la propietària del pis de Khalib hem aconseguit mai d’entendre quants “cosins” seus viuen en aquell pis, tot i que Khalib m’ho ha explicat repetidament, amb tants pèls i senyals que fins i tot m’ha explicat amb quin d’ells s’ho munta algunes nits; que no era el Muhamad, per cert? Aquest Muhamad creu que ha aprés a parlar la nostra llengua, i s’entesta en demostrar-ho a tothom, amb els merders corresponents. Jo tot era intentar que em parlés en francés, per veure si ens aclaríem, però ell no eixia d’aquell “sí, hi
és chez Khalib”, “Non, Khalib jo no sóc pas, jo Mohamed”. Finalment vaig aconseguir que entengués l’encàrrec i, sobretot, tenir jo la seguretat que l’havia entés.
– I dius que aquest Ximo està…
– Per a menjar-se’l. Imagina’t el germanet, però més home, més quadrat, però dolç també, amb una dolçor…
– Collons, Jordi, sí que t’ha pegat fort. Està bé, està bé, que no es diga que un magrebí ha negat hospitalitat a un cosset així… i menys encara a la vostra terra estant.
Vaig riure davant la veu d’inocència de Khalib, acompanyat del més suposadament ingenu dels seus somriures, i la seua més franca rialla musulmana va seguir la meua de seguida. I, sense majors preàmbuls, vam passar a altres finalitats més productives. Quan el Khalib s’excitava, i la veritat és que era fàcil excitar-lo, no tenia aturador.
Havíem convingut que es deixaria caure per casa el dia que jo havia concertat la cita amb Ximo, i de fet va ser Khalib el primer en arribar-hi, no sé si perquè temia quedar malament si arribava tard o perquè el meu relat l’havia animat fins l’extrem de devorar-lo la impaciència.
– Encara no ha vingut el teu cos de bandera, Jordi?
– Voldràs dir que encara no ha pujat. Et recorde que viu en aquesta mateixa finca.
Va ser dir-ho i el timbre que sonava. Aquell dia el Ximo s’havia lluït particularment; jo creia que no es podien trobar uns pantalons més cenyits ni més escassos de roba que els de l’altre dia sense anar directament nu, però ell havia aconseguit demostrar el contrari.
Anava a fer les presentacions convencionals –què hi farem, a un l’han educat una mica a l’antiga!– quan Ximo, sense deixar-me dir ni ase ni bèstia, s’acosta a Khalib, que s’havia aixecat només obrir-li jo la porta, i agafa amb la mà esquerra el paquet islàmic mentre estén tranquil.lament la dreta en gest de salutació:
– Què tal, Khalib. Et dius així, veritat? No et pregunte com estàs perquè prou que ho note. Recollons, tio, com podeu criar unes polles tan grosses?
Després de la qual constatació de la diferència de ritmes a vora i vora de la Mediterrània, s’imposava per part de Khalib el que aquest va fer sense espera, encaixar la mà de Ximo amb la seua dreta mentre repetia el gest agafador amb
l’altra mà, constatant que tampoc Isa ben Marien havia privat els seus seguidors d’unes bones capacitats reproductòries.
Vaig haver de recordar-los que jo era allí, perquè ja em veia que, cas contrari, aquells dos em deixaven sota taula; i no estava disposat a restar sense menjar quan tenia davant meu dos entrepans com aquells. De manera que em vaig acostar, i prement alternativament els darreres de l’un i l’altre, vaig presentar una respectuosa reivindicació dels meus drets com a amfitrió i com a copartícep de la festa.
Tots dos van somriure. Ximo, amb una naturalitat que feia pocs dies m’hauria sorprés però que ara trobava perfectament esperable, va aprofitar que havia alliberat la seua mà de la salutació amb Khalib per magrejar les meues parts mentre comentava burleta:
– Home, Jordi, no t’ofengues: encara hi ha classes, però això no vol dir que estigues gens malament. No et sembla, Khalib?
A Khalib li ho semblava. O almenys així ho va indicar, no de paraula, sinó acostant també la seua mà al meu inflat paquet, boig ja per esclatar davant d’aquella veïnal estrebada. Ara, no sé si el que volia Khalib era tant constatar una vegada més allò que tan bé coneixia, o entrecreuar els dits amb la mà magrejadora d’un Ximo més excitat cada moment que passava.
Finalment va ser Khalib qui es va decidir a despullar el nostre autoconvidat; i ho va fer amb tota la delicadesa que segles de refinament han ensenyat l’Islam a dur a terme les seues cerimònies amatòries. Khalib, quan volia, semblava un
efebus de les Mil i Una Nits en ple lliurament amorós en la tenda d’un oasi; d’altres vegades, en canvi, sabia ser, com m’ensenyava l’experiència, el senyor ardent i neguitós que es complau en violar les seues víctimes sotmeses. Ara, però, tocava la dolcesa, i Ximo va aprendre ben aviat com podia el magrebí fer-lo gaudir amb aquesta suavitat.
Sinó que el veïnet no volia allò, o almenys no ho volia encara. Amb gest brusc va apartar els llavis de Khalib del tast que aquest havia iniciat amb tanta delicadesa:
– Despulla’t d’una vegada!
Era una veu brusca i masculina, que no acabava ?ni començava– de quadrar amb la seua petició per concertar la cita. Però a Khalib no semblà preocupar-li ni sorprendre’l. El va mirar fixament amb els seus ulls enormes i salvatges, els ulls que sabia fer quan volia demostrar qui manava de veritat en aquella plaça:
– Em despullaré quan voldré, a veure si t’adones d’una vegada qui mana ací, gos!
I davant de la meua sorpresa, Khalib li va etzibar a Ximo allò que només podia ser qualificat, sense eufemismes, com una hòstia molt ben donada. La meua cara d’astorament no va ser res en comparació amb el rostre del meu veí i receptor de la plantofada, el rostre del qual no hauria sabut dir si havia quedat més vermell per la irritació o pels efectes del colp. Vaig pensar, i tèmer, que aquells dos cossos mascles s’hi anaven a enganxar en una batusa de conseqüències imprevisibles però, davant del meu desconcert, Ximo va restar des d’aquell mateix moment totalment passiu i sotmés a les ordres perèntòries de l?africà:
– I ara, tombat damunt d’aquell sofà, cap per a avall, i prepara el teu cul merdós per rebre la meua polla!
La cruesa de la veu em sorprenia fins i tot a mi, acostumat com estava a certes eixides de Khalib. I també em preocupava, per què no dir-ho, per més buida que cregués la finca, la possible resposta violenta de Ximo, si el meu moro predilecte se?n passava de comportament.
Tot al contrari. Ximo semblava encantat d?aquella violència. Quan Khalib, amb irritació mesclada amb impaciència, va traure un condó de la tauleta on sabia bé que hi eren i va començar a revestir amb ell la seua polla inflada, els ulls del meu veí espurnejaven de goig, encara que potser amb un fons de preocupació, perfectament comprensible; si la seua experiència en aquestes comptesses era tan poca com jo li suposava, la preparació per rebre la visita del germanet més aviat gran que petit del magrebí no anava a ser tasca fàcil.
I a fe que Khalib no li va facilitar les coses. Potser m?entendreu si us dic que allò va ser en tot una violació, sinó en el ?petit? detall que Ximo ho volia… tot i que de vegades el seu cos i la seua raó se?n resentien i resistien, és clar. Khalib el va obrir com va voler, i es va endinçar a viva força dintre d?aquell receptacle desacostumat a semblants mesures; i sense deixar d?empentar més i més endins, el va aixecar com una ploma ?i Ximo no té res de ploma en el seu pes, podien preguntar-m?ho? obligant-lo a ficar-se dret, sempre tots dos ensamblants, per poder grapejar-li així amb fúria els testicles, en una bategada que semblava amenaçar per sempre més la continuïtat física d?aquells òrgans.
Mentrestant, jo tenia la sensació que m?havien deixat una vegada més a soles, hostajador d?una batalla meravellosa de la qual em condenaven a ser mer espectador; i no volia aconformar-me amb aquell paper, ja n?estava una mica fins el més amunt. El meu membre, no cal ni dir-ho, estava a dos cents, i reclamava els seus drets amb la mateixa ànsia que un assedegat pel desert. De manera que em vaig acostar a Khalib i vaig començar a grapejar-lo, amb la dolçor que sabia que tant podia excitar-lo… si és que se?l podia excitat més. Però la seua veu va sonar tan autoritària cap a mi com la que li havia adreçat a Ximo feia una estona:
– A mi, no! Agafa-li la polla a ell i pega-li una mamada que se?n recorde tota la vida! I a pressa!
Inútil és dir-ho, a aquestes altures els udols de Ximo podrien haver despertat tota la finca si hi hagués hagut algú dormint en ella. De tota manera, i perquè totes les precaucions són poques, jo havia engegat a tota intensitat el compact, només començada aquella guerra; un compact on avui no sonaven exactament peces de Mozart, perquè si calia que els veïns rondinassen, segurament valia més que fos d?un rock per heavy que sigués que no dels crits del Matamoros, al qual ara li estaven tornant la revenja històrica del seu cognom. Al gra, que quan Khalib em va donar aquella ordre, vaig ser un obedient servidor del meu senyor i em vaig fer càrrec d?aquell paquet veïnal, que tant de gust havia tingut en conèixer i tascar feia uns dies.
Ximo es trobava ara en el clàssic emparedat en què ell era la mesca gustosa i goluda de dos llèpols que no estàvem disposats a abandonar la mènjua fins que li haguessem estret l?última gota i el darrer sospir. I a déu pos per testimoni que li?ls vam estreure!
Pot sonar a tòpic, però que sone, allò de l?èmbol endavant i endarrera, per topar-se ara amb un penis que empenta, ara amb una boca que acull, va funcionar a la perfecció amb el meu veïnet. Potser fos perquè jo em coneixia bé el ritme del Khabil, i doncs alentia i accelerava segons que creia més convenient per esperar-lo, fos perquè el cel ajuda els qui s?ajuden, fos si voleu per la casualitat més impensada, excusa eterna que no vol dir mai res, el fet va ser que, en sentir jo que la llet de Ximo avançava imparable cap a la seua eixida natural i retirar-me prudentment per deixar que aquell bé de déu espés brollés incontenible, vaig sentir l?udol salvatge de Khalib, udol de nit plena del desert ?encara que Khalib, per ser és més aviat de Tànger?i vaig veure el seu gest de mascle victoriós llançant lluny el condó i escampant a dojo el seu esperma per tot el cos de Ximo, si no van ser algunes escorrialles que m?arribaren a mi. I en l?acte, tots dos, com de comú acord, es deixaren caure allà on eren, al dur terra del pis, sense preocupar-se ni poc ni gaire de la duresa ni de la fredor –que encara no era tal, en aquell setembre–, i sense preocupar-se tampoc, i això era més greu, de la meua persona, que restava encara insatisfeta, excitada de no més en veure aquells dos mascles esgotats després de la batalla, mentre tot jo els demanava a crits silenciosos poder participar també d?aquella vibració postorgàsmica.
Encara s?estigueren una bona estona a terra fins que Ximo, més prudent o menys habituat a certs abandonaments, es va aixecar amb una certa dificultat ?no era per a menys?i es va estirar, gloriosament nu com anava, tot al llarg d?un dels sofàs de l?habitació on, com qui no fa la cosa, vaig anar de seguida a seure. Sinó que un comentari fet amb veu desmaiada i quasi inaudible ??ara no, Jordi, sisplau??em va contenir en les meues ànsies de seguir endavant, o de sol.licitar que recordaren la meu presència inactiva. Perquè Khalib tampoc no semblava estar per a massa orgues, encara estirat al terra, amb el membre guerrer abandonat igualment a la languidesa més cansina.
Afortunadament, la treva va ser només això, una treva, i de no massa llarga durada. No haurien passat ni deu minuts, tres cançons mal comptades d?aquell grup eixordador, la potència dels quals havia reduït, per evitar ara el contrast dels seus crits enmig del silenci, que ja vaig veure que el meu vell conegut i tastat germanet guerrer de Khalib insinuava una certa incomoditat manifesta en la postura que es trobava. Quan el meu magrebí predilecte es va aixecar tot d?una, amb un bot inesperat que va sorprendre Ximo tant com a mi, i es va adreçat a la seua soferta ?i satisfeta?víctima anterior, vaig comprendre que finalment la cosa començava a posar-se de veritat interessant per al meu cos. Khalib havia escoltat la meua petició muda, i estava disposat a venir en el meu auxili.
Quasi no va parlar, amb Ximo. Només tres paraules i un interrogant –?No et sembla…?– i un gest molt més expressiu que les paraules van ser suficients per coordinar aquells dos cossos i fer-los avenir pel que feia referència a mi. Quan Ximo li va respondre, també lacònic ??deixa-m?ho a mi.?? ja vaig ser conscient de qui es faria càrrec de cada part i, amb tots els respectes cap a l?Islam, no em va desplaure. A Khalib me?l coneixia bé i l?havia tastat bastant, que no prou, perquè d?això mai no hi ha massa; però amb Ximo només havia existit una única vegada, i volia comprovar si els meus records –?meravellosos records?eren suficientment fidels.
Ho eren. O potser s?havien quedat una mica curts i tot, o bé era que l?experiència patida li havia servit a Ximo per aprendre encara millor a gaudir i fer-me gaudir per tots els amagatalls del meu cos. Em vaig abandonar per complet a les seues mans, i al seu membre, oblidat ja de tot i de tots, veïns, udols i grup heavy inclosos, en un núvol de dolor plaent enmig de les empentes plenes de ràbia i salvatgia d?un Ximo fora de si, que pocs dies abans no hauria ni gosat pensar que hi seria, penetrant més i més endins un cos masculí que, bé que li ho notava, l?havia encés de desig i de fúria, potser com a rèplica agradosa de la penetració no menys salvatge de què ell mateix acabava de ser-ne objecte. Mentrestant, el meu Khalib anava canviant els papers, donar i rebre, ja enfonsant-me tota la seua polla ardent dins de la boca, ja tancant dintre la seua el meu penis igualment ardent.
Aquella bogeria només podia acabar amb un gloriós esclat de tots tres per tot arreu dels punts imaginables. I ara sí, caiguerem esgotats per una bona estona, languidament tots tres, asseguts en el sofà, i la recuperació fou ara necessàriament més lenta. I va ser llavors, quan jo ja m?aixecava, havent recuperat el meu paper d?anfitrió i disposat a fer els honors de la casa, ara en sentit estricte, a aquells dos mascles que havien pres possessió satisfeta del meu cos, quan es va escoltar la veu de Ximo, ja recuperat, que em feia la petició més estranya que podia esperar-me en aquells moments:
– Per cert, Jordi, et voldria demanar un favor…
Un altre?, que vaig pensar-hi. Però evidentment, la resposta no va ser aquesta, sinó un convencional ?digue?s, Ximo?. I llavors, què em direu que em demanava?
– … si no et sap mal, veuràs, és que no tenim un altre lloc on anar-hi ?en quina m?aniria a eixir?? Puc vindre demà al teu pis a fer-m?ho amb la meua nòvia?
Ximo em preguntava això completament despullat i amb el membre flonjo després d?haver-se?m repassat, i m?ho comentava a mi, tan nu com ell, davant d?un Khalib en pilota picada que encara li passava làngidament el braç per l?esquena i que, quan el vaig mirar, quasi no podia amagar la rialla darrere dels seus ulls intensos del Magrib. Però jo vaig saber també contenir-la, per respondre-li amb una seriositat fora mida:
– Quan vulgues, Ximo, no en faltaria sinó!
I escoltar-li encara una certa matisació, molt capficada. Ximo no volia de cap de les maneres mesclar dues parts tan diferenciades de la seua vida:
– El que vull és que em deixes les claus… i que em faces el favor de no tornar a casa en unes hores. És que… ho sent, però això és propietat privada!
I es va quedar tan ample en comentar-ho. Decididament, mai no entendré els éssers humans!.

Autor: Jordi Querol

Enviat: Març 5th, 2008 sota Fantasies.
Comentaris: cap

Es un dia de merda, dilluns, ben cansat de no fer res més que masturbar-me tot el cap de setmana. Desanimat com una soca d’un arbre incendiat l’any anterior estic fent cua pels túnels de Vallpitrera, dins els túnels, no pas a la part de fora, a més aquell que ja has de pagar i tens una petita finestreta d’observació dels treballadors de l’oficina al sostre. Quins collons que tenen, jo fent cua i ells follant davant meu i desenes de conductors obsessos mirant-los. I com no, els menors que van a l’escola amb els pares senyalant amb el dit, i els fornicadors fent-nos el dit a tots dient… foteu-vos i pagueu!

Bé, tot servei es pot optimitzar, i només sobra el dit i l’horari infantil!, pel demés no m’oposo pas. Així que, seguirem mirant-los atentament com no porta calces amb les faldilles ben pujades fins als pits i les mitges mal pujades més amunt dels genolls, la brusa estava ben cordada; si més no, quan es posaven d’esquena un a l’altre ella asseguda sobre d’ell amb aquella cadireta de rodes de plàstic no s’apreciava res que desentonés de cintura cap a munt. Potser la polla del home aquell sí que desentonava… Massa gran! Si més no la dóna que conduïa al costat meu tenia una boca oberta de bat a bat, ben agafada al volant i es clar, amb les dues mans i el dit petit aixecat d’una d’elles. Deu ser esquerrana!

Quina llàstima que no se sentia res, es normal! Si hagués obert un dit la finestra m’entraria tota la fumerada i soroll dels ventiladors. A més, el soroll dels altres vehicles i el vidre blindat que tenien a les oficines no travessaria cap xiscle. Tot sigui dit que ho fan per tenir el personal motivat! Tant motivat que motiva als conductors, als fills dels conductors i qui sap si hi haurà accidents avui…

Per fi havia arribat a la fruiteria, ja que havia penetrat tots els fruits, i només em quedaven els fruits secs, i vet ho aquí no m’atreien. Havia fet balanç de la quantitat que necessito al rebost i me’n feien falta, com a mínim uns melonets d’aquells xics, rodonets i durs, que es tallen bé amb un bon ganivet… però m’agrada més clavar-li caixelada i pressionar endins amb el nas i tot! Fins que no puc més i llavors hi poso el dit ben recte, sense ungles i ben arreglat, va entrant fins al fons. Quan ja hi ha un foradet mel follo en uns instants i ja queda fet pols, sense cap elasticitat i tot massegat! Com si hagués passat un tren. Com la boca no hi ha res, té llengua que juga i galtes que succionen! Vista aquella dependenta, amb una boca sensual que fent mots movent els llavis obrint-los i tancant-los suaument, que intentava dir-me algo no em vaig resistir de passar els meus dits pels seus llavis donant-li la volta. Ella em parlava de si son dolços i del soroll que fan quan hi feia tocs, i jo que li apartava un cabell de la boca… Començo a fer-li tocaments als seus pits agafant-los com si sigués aquell melonet que ella li feia tocs. Li indicava que el seus melonets eren flonjos i que deurien ser molt més dolços que els que compraria. Per aquest motiu ella reia i em deia que quan acabés de treballar m’hi passés, així que em vaig decidir per comprar meduixots durs, irregulars i ven vermellosos per després.

Es feia l’hora de dinar, així que vaig anar a recollir-la, la Carla encara anava amb el davantal obert pel cul mostrant-li els tirantets el tanga, fent la te; acabant de recollir algunes caixes de fruites cap dins la cambra mentre despatxaven els últims clients. Al sortir vam anar a dinar a caseta, i després dels postres, li tocava menjar el seu sexe. De cop i volta estavem escarxofats fent veure que mirem la tele sense els pantalons i menys mal que…. Possant-li un meduixot entre les cames, movent-lo amunt i avall per tots els seus llavis i fent-lo girar ràpidament prop del clítoris i perforant-li la vagina amb aquella fruita roja i dura. Ens la vam menjar a petons i després li vaig estar menjant el sexe una bona estona i tornava a començar fins que es va fer l’hora de tornar al treball. Vam fer el coit com si tinguessim pressa d’anar a pixar i va marxar amb el bus. Jo vaig precipitar-me al llit i em vaig desperar més tard.

Tenia tots els dits juganers, menys els dels peus que estaven atrapats amb les sabates, però per sort no m’havia posat calçotets aquest vespre; era evident que estava trempat quan la Carla em possa els pits a la boca per tal de que jugui amb el seu clitoris, culet i vagina mentre l’acaricio la pelvis, i li apresso les natges cap amunt obrint-li ve tots els seus corredors. Tot d’una més d’un dit està dins seu però el dit gros fa guardia girant al voltant del clítoris, fent-lo treure el cap i evitant que s’amagui. Els seus pits anaven endurint-se i els mugrons es posaven erectes com jo ho estava. Quan un pit descansava, l’altre s’encenia i així anava rondant-los amb la mirada, amb la xerrupada i amb la tendresa de la meva llengua circulant que humitejava, com gotes d’aigua que ruixaven la pell, i assecaven, amb el vent fred del matí, totes dues mamelles.

Així que tots trempats anàvem passant l’estona fins que començavem a preparar el sopar. Amb tots els estris de cuina a la taula, pesàvem els pits i penis per calcular la ració de fruita del dia, comprovàvem quina cullera s’acoplava millor a la vulva per mesurar la quantitat d’oli, i com no, la quantitat de sal per cada ú-et. A partir d’aquí ens calia mesurar la longitud dels espaguetis perquè entressin bé a la boca, la del penis, i la quantitat de mantega que li havíem pesat. Així que anàvem avançant el sopar. Mentre agafaven el bull els espaguetis i també la Carla i jo. I tan bon punt bullia es podien abocar a l’olla; i la penetrava. Anàvem fent xup-xup, sobre la taula follant i sobre els fogons coent. Tant bon punt estava llesta l’ultima escorreguda, aclaríem amb aigua freda i ho servíem.

Avent acabat m’agradava posar el mugró entre les urpes de la forquilla i jugar-hi com si fossin els meus dits que molt freds refredaven l’aureola produint un gran contrast amb el pit, i la llengua anava doblegant el mugró suaument com el tic-tac dels rellotges, que movent les agulles anava doblegant-lo. No era que la cullera no servis per a refredar el mugó, però m’impedia jugar-hi a mi. Quin gust que em donava posar-la calenta! Em feia trempar!

Penseu que m’agrada quan va amb pantalons vells ja desgastats, perquè hi poso els dits pels forats, fent-los més grans per així besar la carn que hi ha a l’altre cantó i colar-hi la llengua, seguir esquinçant-lo per passar-hi la ma i escaixar-los fins a les costures. Hi colo les mans i estiro, apreto i agafo i llisco sobre la tendre i ferma carn dón sigui; d’un lloc a l’altre deixant els pantalons tots trinxats de tant recorre tot el cos. La butxaca del darrera arrencada i amb un forat enorme que amb dificultats hi passo la ma i el braç fins arribar als pits i agafar-los, retenir-los i fer-los vibrar, i l’esquena, sensible dors; tot ben saccejat, des de les mànigues de la samarreta s’arriva fins al pubis i així s’arriva a tot arreu. Palpant amb la ma per reconèixer el lloc i passar-hi la llengua per prendre el sabor, i si el gust s’ho val, quedar-s’hi.

Aquest cop res de pantalons, ja ho havia dit, només era una referència del que m’agrada. Així que parlarem del tanga finet ple de sorpreses de color verd. És ben primet, i de sota un cordillet, per no dir que no té res, té un nus de llaçet a on fa la te a cada cantó; tant pel front del pubis com pel darrera a les natges. M’agrada especialment desfer els llaços i endur-me el cordillet, i fer-li nusos a sota perquè quan el porti posat li facin caricies als genitals.

Després del sopar no em venia de gust res més que anar a donar un vol caminant mentre ella jeia al sofà. Així vaig fer, i quan em trobava prop de la caseta d’informació del Parc, pels camins del bosc, vaig començar a sentir com si m’observessin. De seguida em va venir al cap que deu estar plè de joves follant, i els dec estar tallant el rollo o potser els fa més lasciu i transgressor… Em vaig decidir per amagar-me jo també i no passar pels camins, quedar-me quiet assentat a un roc, a prop d’un raconet acollidor que es veia la lluna, i amb pocs minuts ja no mirava la lluna sinò aquells nois que feien tonteries, deurien ser parella, rient i morrejant-se quan ràpidament estaven despullats abraçant-se i pessigant-se. Van estar-s’hi molta estona perquè quan jo vaig marxar lentament ells encara estaven amb els pantalons sobre els turmell, vaig sentir comentaris dient ?- Quí hi ha??, i ?- Pervertit, fuig d’aquí!?, no em preocupava perquè no es podrien moure gaire i segur que no voldrien perdre l’ocasió que estaven gaudint. Ja caminant pel camí em trobo una parella sobre el capó del cotxe per la comoditat de moviments. Ell tombat panxa amunt i ella sobre acurrucada, clavant-li pel cul no pas per la xona. Els vaig saludar i ells a mi, rient; i jo calentó. Ja em va rodar el cap com fer-ho per anar-hi amb ell, al mig del bosc i fer-nos-ho juntament amb altres parelles desconegudes del bosc. Potser amb alguna disfressa com una màscara i unes orelletes de ratolí.
Al arribar a casa la Carla tapada amb la manta i els peus destapats estava somiant amb el televisor engegat, dient algo semblant a ?vull follar-te?, o no. Tant és, si no em replica serà que li sembla prou bé. Així que vaig començar a posar-me els seus dits dels peus a la boca i a jugar amb ells, i anar acariciant-los i anar pujant les cames poc a poc. Recordava que li agradava tant que li fes fregues als bessons que la deixava dormida, així que m’hi vaig quedar una bona estona mentre ella somiava i deia algo semblant a ?possa-me-la?, o no. Pel que vaig seguir pujant obrint-li les cames, i després llepar-li tota la vulva a la meva boca. Vaig decidir-me per entrar-hi amb ganes: així que em posso a cau d’orella i començo a parlar-li de sexe, i de coses que vull fer-li. Amb menys d’un minut ja s’estava girant i destapant les espatlles, i estirant una cama deixant la cuixa fora; segurament estava desperta i es feia la longuis però jo em volia asegurar de que estigués al punt. Vaig seguir parlant-li i acariciant-li cada extremitat que treia a fora i de tant en tant li llepava la vulva introduint-hi la llengua ben endins i estirant amunt, refregant-la per la vulva amb els llavis ben oberts fins el clitoris, que amb la llengua ben aplanada anava d’ample a ample del seu sexe. Va arribar el moment que no va haver-hi excusa i de cop es va acabar de girar i em va agafar pel coll per mossegar-me com una draculina però s’en va arrepentir i em va fer una mamada al dit gros del mig que va fer història. Segurament sí que somiava en sexe i estava caxonda com mai!, bé sempre ha estat fantàstica amb mi!

Enviat: Febrer 2nd, 2008 sota Fantasies.
Comentaris: cap

Ella s´incorporà tot recolzant l´esquena al coixí i el capçal del llit i encongí les cames per aguantar-se millor. Jo la mirava i m´esguardà amb aquella cara de prec que se li posava quan volia gresca. Hem vaig agenollar al seu costat, descansant el cul als talons i, mirant-me llastimosament comediant la polla pansida per les cuades desfermades tota la nit, li deia si no s´estimava més esmorzar i agafar forces. El seu semblant s´aombrà un instant, però de cop s´il.luminà amb una expresió de repte i s´inclinava a la meva boca amb la llengua atenta, provocativa. La vaig besar a la galta i la seva cara,aquella cara que queda per sempre, es posava de víctima. I sense donar-se per vençuda, picardiosa, acostant-se les mans a les tetes se les començava a massegar, picant-me l´ullet. Després s´acariciava el cony lentament amb els palmells de les dues mans i amb una mirada que m´invitava a tornar-hi. Jo restava impàvit i ella va començar a separar les mans per deixar la xona a la vista, tot acariciant-se les angonals. I amb un posat teatralment morruda, vencent la seva frustració i convençuda d´assolir el seu obgectiu, es ficava els dits dins del cau traient la llengua. Jo no feia una altra cosa més que girar el cap lentament per a veure que se li acudia.
- No n´has tingut prou aquesta nit ? Li vaig dir com si l´anés a complaure.
Llavors amb una expresió de màrtir es va fregar el cony i va passar els seus dits molls pels meus llavis que s´humitejaren. Jo no podia reaccionar i hem vaig aixecar del llit per anar a esmorzar. Ella amb un so de la boca per cridar la meva atenció es va girar de quatre potes amb la figa als meus nassos i mirant-me es rellepava els llavis mentre culejava lentament…

Enviat: Gener 22nd, 2008 sota Heterosexuals.
Comentaris: cap

Puc escriure els versos més alegres avui.
Escriure, per exemple, que m´estimes
i que la lluna, encara sense esvair,
amb els estels invisibles
ens fan senyes de complicitat
en el cel
d´una esperança trobada en un somni.

Puc escriure els versos més alegres avui.
Escriure, per exemple, que tanco els ulls
i recordo les planúries fèrtils de la teva terra
entre els turons que s´obren a l´horitzó
esquitxats per les pluges més perennes
en l´encanteri
de les esperances trobades a les nostres ànimes.

Enviat: Desembre 22nd, 2007 sota Poesia eròtica i sensual.
Comentaris: cap