Quan ensopegava amb el pedrís del casalot i mirava el terra com si volgués trobar allò que no la deixava donar les passes necessàries per existir incondicionalment, el seu rostre s´enfosquia. Retrobava, però, el seu pas amb dificultat. Després les seves mans agafaven la vida i pensava que tenia una part de la meva manera de ser.
Quan m´esguardava amb el seu rostre incògnit i impenetrable, buscant la resposta a allò que li demanava sempre acabava abraçant-me. Lentament la tendresa ens inundava de desig i es desperatven els instints. Sabia que li agradava veure com la mirava i sentir el plaer que hem produia esperar les seves carícies. Sabia que en els seus instants d´espera es deleia per la meva presència en el seu cos. Llavors advertia la seva voluntad i pensava que tenia una part de la meva manera de ser.
Estàvem perduts dins d´aquella habitació, en un prat, en un bosc, en el fons d´una cova, enmig del desert. I pel tot arreu que seguia impertèrrit.
Els gemecs de la seva gola deien el meu nom i amb una llambregada hem sondejava i, demanant-me més, tancava els ulls concentrada en el seu cos que rebia les batzegades imparables del meu desig fins al fons del seu cony.
Més tart m´arrossegava amb la mirada a cadascún dels seus espais. Llavors s´alçava i les tetes es balancejaven i es girava de cara a la paret i, separant les cames, obria les seves natxes amb les mans i els dits espaiats, tot vinclant el cap enrera m´oferia el seu cos amb un desig inesgotable. Després trencava el silenci amb un gemec anhelant, més enllà de la frontera que hi havia entre els dos. Els espais es diluien menttre la penetrava i l´abraçava fins abastar les seves tetes.