El trajecte va ser molt incòmode per en Marc. Paula, li havia dit molt seria, que es quedes quiet al costat de ella, mentrestant llegia aquell llibre al metre. Li ho havia dit amb força i autoritat, i ell, malgrat que pensava que era un abús, per un cantó es volia fondre, i per altre, estava flotant per les revelacions que havien passat feia escassos minuts. Ella li havia dit que li agradava, i a més que era guapo, i… bé, que ella sàpigues que li agradava la submissió li obria possibilitats, o no?. El rostre de Paula era inexpressiu. Que estaria pensant en aquell moment?. En Marc, només sabia que el seu cor anava a 1000 per hora i que en aquell túnel fosc del metre, entrava en un mon subterrani, que anava a canviar la seva vida. Nomes la mirava de reüll, admirant com feia anys aquelles faccions que l?embogien.
En aquests moments del seu atordiment, Paula es va aixecar, doncs aquella era la seva parada i es va fer seguir per en Marc fins l?andana.
-Marc, a partir d?ara contestem amb un si o un no, entesos? ?li va dir, mentres caminaven per la sortida.
-Si, clar.
-A veure, vull que siguis sincer amb mi, i d?això depèn la nostra felicitat, t?agrada la submissió?
En Marc va dubtar. No sabia que respondre. Per sort no hi havia gent a prop que és pogués donar conte d?aquella pregunta. S?hagués mort de vergonya. Era evident que si, però Paula volia que ho digues ell. Reconèixer verbalment la seva situació de sumis era elemental abans de seguir. En Marc, conscient de la importància de la seva resposta, amb dificultat va dir un quasi inaudible SI. Amb aquest si trencat, passava pagina a anys i anys de repressió mental.
-Si us plau, Marc, no t?he escoltat, digues! I digues-m?ho fort!
-Si.- es va estremir.
-Si que? Vols ser sumis?
-Si.- va reconèixer amb molta vergonya
-Vols ser el meu sumis? A mi m?agradaria que ho fossi.
-SI.- va dir en Marc, aquesta vegada extasiat i segur, sense témer un rebuig. S?estaven complint els seus profunds desitjos. Tota la vida desitjant aquest moment, i ara hi havia arribat!!!
-Bé, Marc, a partir d?ara ho seràs. Seràs el meu sumis. I no en parlem més. Pel que es veu tu ja saps com funcionen aquestes coses, per això no gastaré saliva a explicar-te que si hem desobeeixes o hem portes la contraria, et deixaré. I per cert, a partir d?ara, m?anomenaràs Senyora Paula. Entesos?
-Si, Senyora Paula.- va dir en Marc amb una profunda emoció.
Des de la sortida del metro fins a casa seva, Paula, li va explicar el que li esperava:
-Quant hem calgui ja et preguntaré per les teves opinions i els teus desitjos, però ara vull que et quedi clar que avui mateix, i durant un més, et posaré a prova. Vull saber fins quin punt t?agrado i fins quin punt pots ser-me un útil i bon submís. Per cert, no hem miris als ulls directament si no t?ho permeto. Així està millor, capcot!. ? li va dir, subjectant amb les mans el seu cap, indicant-li la inclinació desitjada.- i les espatlles rectes!. Així. Molt bé!. Ara et presentaré a una persona amb la que confio plenament, i que vull, escolta-m?ho bé, vull que la obeeixis com si fos jo personalment. Tot el que facis ho sabre per ella. Espero que no hem decebis, de ella depèn que pugem estar junts. Si la fas enfadar, i m?ho demana et deixaré. Oi que m?entens? ? li va reclamar.
-Si, senyora… - Va dir en Marc estranyat i intrigat, mentre Paula li donava un petó a la boca silenciant-lo abans de obrir el pany de casa.
Estava convençuda que en Marc necessitaria molt de amor per superar les proves de submissió que li esperava, i aquest petó era un reforç imprescindible per fer-li saber que valia la pena tot el patiment que li vindria. En el fons Paula era una romàntica.
-Eeeooo!, Anna!!!, que ets a casa?- Va cridar Paula.- Et Porto un regal!

Anna, era la preciosa amiga i novia de Paula. Un bombó de 19 anys, encara verge, bé, verge tècnicament, ja que feia les delícies de Ama Paula. La seva relació havia començat uns anys abans. Els pares de Anna venien d?un poblet de l?horta de València, i per sort, varen apuntar a la seva filla de 15 anys al grup d?escoltisme, per s?integrés. Al cau es on es varen conèixer. Paula havia estat la seva monitora del grup d?escoltisme del poble, i varen intimar en les llargues nits de colònies. D?aquells estius havia sortit una estimació mútua que en el cas de Anna se li afegia una certa adoració. Paula no va tenir cap problema en convèncer els seus pares per que anessin a viure juntes en un pis d?estudiants, doncs ella cuidaria de Anna. Estaven segurs que la seva filla estava en bones mans, com de fet així era, com les qualificacions acadèmiques, les trucades i les visites regulars, certificaven. Paula havia proposat varis cops que Anna sortís amb nois. De a vegades li feia gràcia jugar amb ells, provocant-los amb les seves mirades, però no havia passat d?aquí. Ella es deia que encara no havia trobat cap home que li agradés prou, per el qual reservava la seva virginitat. És clar que aquest aspecte no li treia el son, i si Paula li demanava gaudiria deixar-se penetrar per ella. De fet, aquella idea de que romangués verge era de Paula.
Quant va sortir de la cuina, i va veure la Paula, portant a aquell desconegut va al?lucinar. Havia dit que li portava un regal? I on era? Només veia un home parat i cohibit, mirant al terra, i vermell com un tomàquet.
-Anna, et presento al que serà el nostre submís, en Marc, si ho vols aceptar a casa, es clar.- així dit, de cop, va fer que en Marc baixes mes el cap, defugint qualsevol mirada d?ella. Havia de dir-ho així de sobte a aquella joveneta súper guapa?. No podien tenir una relació més intima i discreta amb la Ama?. I si ella ?ho volia?!? Que volia dir amb això? Pel que havia entès seria també el seu submís?. Acabava de retrobar-se amb Paula, i ell era considerat un regal? Un objecte?- Marc, tu espera en el rebedor, mentrestant en parlem. D?acord?
En Marc va escoltar la conversa que es desenvolupava darrera la porta:
-Anna. Donem un petó!, que et sembla?
-Bé, Ja saps que amb tu tinc de sobres. Per que el necessitem?
-Au, vá, que ja ho hem parlat altres vegades. A part de per que és una monada, i me?l vull quedar. Penso que et cal una presencia masculina a la teva vida, que no sigui un compromís seriós, però amb el que puguis relacionar-te al teu grat, posant tu les normes. Ja veuràs com t?agrada i que us portareu bé entre vosaltres. No tardaràs en veure que els submisos ven entrenats son uns homes encantadors, amatents, disciplinats, amorosos. És desviuen per nosaltres. Tot son avantatges.
-És que no sé. ? Va dubtar la jove.
Va!, si us plau, confia en mi.- Paula la va tallar amb una somriure còmplice i prometedor- ja saps que aquesta nit t?ho recompensaré, oi? Només es posar-lo a prova uns dies. Si funciona, tindràs algú que et faci la feina a casa i a més podràs jugar amb ell. Tu saps que si haig de triar-te a tu o a qualsevol home, et trio a tu. Però es que aquest noi, … hem fa gracia des de la Uni. Au, va, Anna, no discutim, si estem d?acord, no veus que tu manes i que farem el que vulguem les dos. Tenir-lo és una ganga. Si et porta la contraria un sol cop, serè Jo qui el faci fora. T?ho juro.
-Bé, no et puc negar res, amor.
-Jo confio en les seves potencialitats, mira, m?he trobat aquest llibre a la seva bossa.
-A veure, deixa que me?l miri! Aja… mmm,…
-És un clàssic de la dominació femenina,- va explicar didàcticament Paula- com a deures t?ho llegiràs. Feia temps que te?l volia recomanar, i mira per on. Ja tens un altre regalet.
Desprès d?això, quant les dos dones es besaven a la boca com a segament del pacte que havien de reactualitzar, la Paula va pensar que efectivament quedava demostrada que la Anna era un encant. Tan comprensiva. S?entenien prou bé. Aquella experiència sense dubte seria molt positiva per els tres.
Ama Paula va fer passar en Marc, que molt cohibit va fer cas a les indicacions i es va situar al centre de la sala.
-Mira, ho hem parlat i et deixarem estar a casa com a convidat. Això si, amb una sola mostra de revel?lida te?n vas al carrer. Entesos? Va ràpid, ara treu-te la roba i mirem si estàs sà. - En Marc va obrir els ulls en escoltar això. Li feia mal aquella duresa de paraules. Dubtava de si sortir corrents, però hi havia una força magnètica que el retenia. Definitivament era un submís i es volia quedar malgrat la humiliació que sentia. És va alarmar per si d?aquell examen depenia la seva acceptació, i si no estava a l?alçada de les expectatives?. Ell poc a poc va començar a treure?ls la roba.- He dit tota- li va recalcar Paula.
Aquell strip-tease va ser lent, una mica còmic, doncs li faltava gràcia en els moviments. Poc a poc varen anar caient cada una de les peces de roba. La angelica Anna reia de a vegades a causa del seu pudor. Quant en Marc va treure la samarreta, Anna va exclamar-se:
- Paula, Deu meu! Hem de depilar aquest os. Ens deixarà la casa i el bany ple de pels!.
Aquelles paraules no eren les que més preocupaven a en Marc. Sabia que tenia la fava al màxim, i que una vegada tret els calçotets quedaria en evidencia. En Marc, no sabia on ficar-se. Finalment va abaixar-se la peça intima que descobria el seu membre apuntant cap el sostre. Estava molt avergonyit, i no entenia com havia acabat en aquella situació.
- Paula, saps que el meu germà petit la té més grossa? jeje.- va dir-li en veu baixa, encara que suficientment alta per que en Marc ho escoltés. Segur que així augmentava la seva vergonya.
La Senyora Paula es va asseure confortablement al sofà i va fer gestos per que en Marc donges unes voltes al seu voltant per exhibir el seu cos. Efectivament, calia transformar a aquell home en un semental, era qüestió de proposar-s?ho i de disciplina. El primer que li disgustava era aquella panxeta. Demà l?apuntaria al gimnàs del club. També calien enfortir els seus muscles sedentaris. Podia millorar molt, amb uns bona hàbits i l?entrenament adequat. I… la seva polla a punt de rebentar per la situació, com havia apuntat Anna, resultava que era normaleta, potser podria fer-li algun tractament per engrandir-la. Bé, tot això ja ho diria la uròloga del club. En aquestes que Anna es va aixecar, i de sobte, mig tímidament, amb el beneplàcit de Paula, es va acostar a aquella verga. Poc a poc va acostar la mà, com no atrevir-se a tocar-lo. A la fi, va tocar la verga, i va comprovar la seva circumferència, va resseguir amb els dits la seva llargària, va gronxar aquell membre per comprovar la consistència. Si, sempre recuperava la seva direcció cap el sostre, i fins i tot pensava que amb més força. Quant Anna es va cansar de balancejar-lo, va baixar la mà per sospesar-li les boles. Li va fer gracia apretar-les delicadament, fent-lo sentir el seu poder. Ara Anna havia perdut tota la seva possible vergonya i estava calentant per moments. Va agafar-li l?empunyadura i li va baixar la seva pell, a la punta tenia una gota de líquid pre-seminal.
-Amor, a veure aquesta dentadura- li va demanar, i quant Marc va obrir la boca, amb un dit va recollir-li aquella preciosa gota i li va donar per llepar al pobre d?en Marc. Per en Marc, això era del mes humiliant que li havia passat mai. I va refusar torçant amb el cap.
-Que es això? Un acte d?indisciplina? Goses rebutjar la ma de la Anna?- va intervindré sèriament Paula llevant-se.- Vassall, agenollat, immediatament i besa el terra. Besa?l amb més passió, com si fos un morreig.
En Marc, espantat per la reacció, va obeir conscient de la seva falta.
-Ara posat dempeus i li llepes el dit a la Anna! ? va ordenar- Oi que és bona? T?agrada el teu sabor?
Que havia de dir? Era un sabor estrany, no sabia com definir-lo. Tampoc volia desagradar a la seva ama, i malgrat que en qualsevol altra circumstancia hagués dit que no, va dir:
- Si, m?agrada. Molt bo.
Les dues dones es van somriure maliciosament, i es varen fer l?ullet.
-A veure, donat la volta, i ensenyant-nos el cul, tocat els peus amb les mans.- va dir la Anna, provant la seva autoritat. Al veure que li feia cas, molt contenta, la Senyoreta Anna, va ajudar-lo a fer aquest gest, que implicava que les dos joves poguessin veure la gropa exposada. Anna, era la primera vegada que veia un home en aquella posició, i va aprofitar per tocar aquells malucs, obrint les natges i mirant li el forat marró, va resseguir el solc amb el índex fins insinuar-lo al forat. En Marc va tremolar.
-Molt bé!, Marc, per ara hem acabat amb el teu examen. Ara posat de genolls mirant-me. Sempre que haguem de parlar, a casa, et posaràs de genolls per recordar-te la teva supeditació, m?entens bé? Vull que aquesta nit la passis amb nosaltres. Tens algun problema? Algú t?espera?- es va interessar Ama Paula.
-Ama, només els companys del pis.
-Molt bé, desprès de sopar et deixaré 5 minuts per que truquis a qui ho hagis de fer. Ara vull que vagis a netejar-te a la cambra de bany.
-Que puc acompanyar-li?- Va preguntar la Anna amb veu angelical.
-Si, clar. Tu et quedes amb el comandament. Si tens algun problema amb ell crida?m. Jo haig de preparar una feina per demà. Que ningú hem molesti fins l?hora de sopar. I no feu molt de soroll, que vull estar concentrada i en silenci.- i agafant el seu abric Paula va anar al seu despatx.
La Anna va agafar de la mà a la seva nova joguina humana, i el va portar a netejar-lo.
-Ja ho has escoltat, ara mano Jo. No voldràs que Paula s?enfadi si desobeeixes, oi? ? va preguntar-li a cau d?orella.- No tardis. Ficat al bany!.
La Anna s?ho va passava d?allò més bé, és recordava quant ella, de petita un cop havia netejat al seu germà, en aquells jocs infantils de descobriment de la sexualitat. Anna estava tant calenta com en Marc, o la Paula, que sense que es notes la seva presencia, seguia els coneixements amb molta atenció. La Anna, es va treure la camisa per no embrutar-la, quedant-se amb uns bonics sostenidors negres que portava, i va començar l?operació. Li va tirar-li un ruixat d?aigua i desprès, li aplicà sabó per tot el cos. De tant en tant li donava instruccions per que li facilités la aplicació. Mostra?m el cap, les espatlles, l?esquena, els braços, la barrigueta, ….mmm les anques, i va passar del seu sexe, ignorant-lo deliberadament, les cames…
-Ara et vull de quatre grapes!.- I així va tenir accés a la seva gropa, Amb atenció va netejar el solc, i el perineu, refregant-li la base dels collons. Anna quant va veure que en Marc gemegava. Va parar.
-El pito te?l ensabones tu, eh!
En Marc ho va fer, volia masturbar-se allà mateix i no ensabonar-se. Estava molt confús i contrariat, doncs li atreia aquella doneta, i estava terriblement excitat. Li feien mal els pebrots de tanta excitació. Mai havia sentit res igual. Però ell volia estar amb la seva Ama Paula. Inconscientment, sense adonar-se va posar-se a masturbar-se.
-eeeiii, atura?t semental! Qui t?ha donat permís per masturbar-te, eh? Estàs calent?
-Perdo, ama Anna.- va dir-li per primer cop.- Si estic calent- va reconèixer.
-Però això no justifica que et masturbis, oi?
-No, ama, li demano perdo.
-Molt bé, no et toquis mes. ?Li va dir posant les seves mans sobre els seus genitals masturbant-lo, amunt i avall amb el seu prepuci. Quant veia que era al borda, s?aturava li tirava aigua freda, i el tornava a ensabonar. I tornava a masturbar-lo deixant-lo a un punt del èxtasis i molt fustat. Desprès de ruixar-lo amb aigua freda, per tot el cos. Va dir-li:
-Ja m?he cansat, ara et toca a tu. ? i abaixant-se el seu tanga, es va asseure al borda de la tassa, ven oberta, oferint-li la seva rosa de l?amor.
En Marc, tot moll, va apropar-se i va poder veure aquell cony depilat, tant excitant, i va fer una inspiració per poder embriagar-se de ella. Amb les mans separà els llavis, i va llepar-li tota la xona. D?Amunt avall, i al revés. La seva propietària li anava donant instruccions precises:
-La llengua, utilitza la llengua…. mmmmm…. Ara xucla?m el clítoris, mes suau! Així.
Anna movia les anques refregant-se el seu botó amb la cara d?ell. Les mans les utilitzava per tocar-se tot el cos, i per agafar el cap al submís. Als pocs minuts, anava pujant moment a moment, inexorablement, fins al cim del plaer. Una corrua de sensacions va sortir del seu clítoris i la travessava tot el seu cos.

Enviat: Abril 7th, 2005 sota Dominació femenina.
Comentaris: cap

Era un trist diumenge de hivern, quant en Marc, als seus 29 anys caminava per Barcelona. Acabava de sortir de comprar de la llibreria ?el tigre?, i portava tres llibres en la bossa. Era un noi tímid, mentres caminava pensava que seva vida no acabava de rutllar, sobretot en l?aspecte laboral i relacional. Continuava amb aquell coi de treball eventual, que amb prou feines li donava diners per anar tirant. N?estava una mica fart, però no s?atrevia a deixar-lo. També el preocupava que portés 2 anys sense tenir relacions sexuals amb cap dona. Ja no recordava ni l?olor íntim d?una dona I el que era més alarmant… quant va mirar el llistí telefònic no quedava cap numero de dona a la que trucar… totes s?havien casat o li havien donat llargues. Necessitava un revulsiu, alguna cosa extraordinària que canviés el seu mon. Si no… ja se sabia atrapat en la rutina frustrant i amarga de la seva vida actual. Això si, el Marc estava a punt de patir un cop de sort, de la mà del seu caràcter una mica despistat, i és no s?havia adonat que se li veia la tapa d?un llibre mitjançant la bossa transparent… ?el nido de la oropendola? hi posava. No s?havia adonat per que guardava zelosament el seu secret, que li faria envermellir de només sospitar que algú s?ho insinués … i era que li agradava fantasiejar amb que era dominat sexualment per una bella noia que el feia seu, que abusava de ell. Només pensar-hi ja hi trempava. Bé… també hi ficava elements romàntics, possiblement de influencia cinematogràfica, en que entre ells hi naixia una relació d?amor. Vagament, i sense saber com, aquella relació de dominació, hauria de acabar en una relació respectuosa per que la seva dominadora quedaria commoguda per la seva entrega. De fet, des de que recordava, la seva memòria sempre havia tingut fantasies d?aquest estil.

En un moment deixà de caminar, havia vist una silueta coneguda. Ah, si… reconegué a Paula, aquella joveneta que entrà al sindicat d?estudiant quan ell acabava la carrera. Sempre li havia agradat aquesta jovialitat en el gest, i aquella vivacitat, que de la qual ell era mancat. Ell s?havia quedat moltes reunions en blanc només mirant-la, de a vegades de reüll, només per admirar els seus gestos. En el sindicat Paula de seguida va destacar per seu discurs fàcil i les seves dots organitzatives i per la seva sang freda en situacions de risc. En Marc encara li agraïa, que en aquella manifestació d?antiglobis, quant ell estava emmanillat al costat de la furgona, ella, aprofitant el caos de la carrega policial, va avançar com si res, fins que al seu costat, amb un clip el va alliberar-lo màgicament, desprès de córrer perseguits, gracies un altre cop a una bona estirada de la seva mà, va poder amagar-se al portal fugint dels antidisturbis. Aquells moments, com el quart d?hora que es varen passar en silenci, esbufegant per l?esforç físic, se li havien quedat gravats en foc a la seva ment. Quant varen marxar, només va gosar dir-li res mes que gràcies, doncs… la seva timidesa li impedí dir-li res més. Els dies desprès, en Marc amb certa dificultat verbal, va intentar convidar-la al cinema dos o tres cops, cosa que ella sempre va refusar, doncs sempre tenia altres feines, i al poc temps va sortir amb Robert, el president del sindicat. En Marc va acabar la carrera i va perdre la seva pista.
-Eeeiii! Paula!!!- va cridar sense pensar-ho en Marc, ella va girar el cap, i al reconèixer-lo va avançar i es van donar dos petons, que a ell el varen estremir, regirant-li amb una cascada de pessigolles l?estomac.
-Tu ets en Marc, el de la facultat, oi?
-Si, ostres, quant de temps.-
-Cinc anys, oi? Que es de la teva vida, Marc? ? en Marc va dir quatre generalitats, com tot li anava bé, i que l?alegrava molt trobar-la. Se li notava nerviós, i que no tenia corda per continuar la conversa.
Quant Paula ja anava a intervenir per despedir-se, una mirada va fer canviar la situació. Paula va observar la bossa… ?el nido de la oropendola?!!!, la famosa novela Fedom de Ariel Volke. Ui, Ui!!!. Amb unes mil?lèsimes de segons, Paula va tenir prou per lligar caps, i per treure amb certesa moltes conclusions sobre els desitjos secrets d?en Marc. Ella ja recordava el seu caràcter tímid i apocat, i que en el pasat ja havia pensat en ell com un possible sumis, però vés!, amb 19 anys ella no tenia les idees clares ni hagues estat prou madura per dominar-lo. Amb pocs segons va valorar que aquell noi li feia gràcia, i que seria seu:
- Tinc temps lliure, per que no anem a prendre un café i ens expliquem com ens va la vida?- va dir-li. A en Marc, conscient de la seva patositat, se li va il?luminar la cara i va acceptar amb un escuet..
-si, es clar.- Paula va confirmar-se la idea que en Marc era aturadet, i que ella havia de portar la iniciativa, pel bé de la relació que hi vindria.

Varen entrar al cafe-bar i ella li va demanar que li tragués l?abric, i que l?anés a portar-lo al perxero, temps amb que va aprofitar per ordenar els seus pensaments i és va traçar un pla per sotmetre?l. Que era millor… un atac evolvent, jugant amb la seva avantatge secret… o un de frontal. Quant va tornar encara no ho sabia, millor frontal, doncs el pobre noi era massa tímid.
-bé, Marc, sentat al meu costat.- va dir-li, el anava a asseure?s davant, i una mica torbat li va fer cas. Ella li va agafar el braç simulant molta alegria per veure?l, com si fossin dos antics ex-novis que es retroben.
-Marc, m?alegro molt de haver-te trobat!, li va etzibar. Ei! Camarero! Si us plau. Marc, que vols prendre?
-Prendré una Cocacola.- va respondre en Marc.
-Ai! No! Cocacola no, Res de cocacola!, que el gas fa que la panxa s?infli.-el va contrariar tocant-li la panxeta amb suaus tocs com si aplaudís, i adreçar-se al cambrer va ordenar- Apunti, un cafè amb llet per mi, i un aigua per en Marc.
En Marc se la va quedar atonit, però no va gosar dir res. Aquella abraçada al braç i la seva mà a la panxa li varen fer perdre el sentit.
-L?aigua es una beguda sana. Ei, parlem de la teva vida, has tingut moltes novies?
-Bé, ejem, jo… bé, no, ara estic sense parella.- ella ja ho sabia, era obvi.
-Així que estàs libre como el aire que respiras?- tots dos varen riure, ella amb ganes, ja s?havia tret qualsevol inhibició i entrava a matar. Ell, en canvi, va riure amb una rissa nerviosa.
-Si, bé, si… exacte. ? va respondre ell, metres ella el va estrènyer.
-Així que cap dona no t?ha caçat?, amb lo guapo que ets!- li va etzibar. Un escalfred va recórrer tota l?espinada d?en Marc. No sabia que fer ni com posar-se. Efectivament e irremediablement ja era seu.
-Donam la mà- i ella va fer amb un posat cuquet i mig ocultista com si lleguis la seva mà.- aquestes línies indiquen que… trobaràs o ja has trobat una dona que serà l?amor de la teva vida. I que si et deixes portar… seràs feliç, però que has de lluitar per conquerir-la. Per que tu estàs disposat a lluitar, oi?
-Jo, bé, … si, clar.
-Marc, jo t?agrado, oi?
-Si, bé, … clar que si….
-Je, je, je a si? Com quant?- en Marc encara no sabia que estava pasant. No sabia si estava al?lucinat o què! Aquella dona se li avia acabat de declarar i sentia que era el moment que el di digues quant li agradava, que li parles de com se?n va enamorar aquell curs al sindicat.
-Molt, jo… bé…jo mmm.- va se capaç d?articular. Un discurs molt complert, si!
-I que series capaç de fer per mi?- va preguntar ella.
-Be, jo …. qualsevol cosa- va dir ell. Per fi, encara que insconscientment, han fet efecte els anys de lectura de dominació.
-Qualsevol cosa!!!.- Va repetir ella.
I la mà va anar-li al paquet de ell. Ella el va palpar i apretar fora de la vista dels clients, com si volgués saber la qualitat d?aquell material. No cal dir que Marc, es va quedar atonit, sense donar crèdit a les sensacions que li venien dels seus genitals. Encara estava lelo, o millor dit, estava flotant emocionalment en un altre mon. La situació potser va durar cinc minuts, ella es va apropar per besar-lo i introduir la seva llengua en ell. I tot d?una, desprès de comprovar que ell ja era erecte, el va deixar, va apurar el cafè i va dir- Va marxem, que necessitem intimitat, i a més, et vull ensenyar una cosa. Metres pagues vaig al lavabo. I se?n va anar al fons del local, com canviant d?opinió, doncs hi havia dos dones esperant, va fer agafar els abrics i la bossa que contenia la clau de la submissió d?en Marc. En Marc estava encara a la barra, esperant que algun cambrer repares en ell i poder finalment pagar. Quant es va girar, va quedar-se blanc: Paula estava fullejant aquell llibre de dominació que acabava de comprar.

Enviat: Abril 7th, 2005 sota Dominació femenina.
Comentaris: cap